A Ribes, quan s’acaba la Festa Major de Sant Pau, ja comencem a preparar el carnaval. A l’escola, la celebració d’aquesta festa esdevé un projecte d’indagació ple de processos d’aprendre. Des de la tria de la disfressa fins a la seva confecció o la sortida a la rua pels carrers del poble, tot plegat representa l’oportunitat per generar nous coneixements i enriquir l’aprenentatge i creixement dels infants. Una de les premisses de l’escola Riera de Ribes és aprendre a partir de contextos reals i significatius, així doncs, tot el que implica el desenvolupament del carnaval és essencialment la base d’aquest eix vertebrador del Projecte educatiu del centre. 

Per altra banda, aquesta celebració també ens genera el sentiment de pertinença al poble i a l’escola, ja que tots partim d’un tema comú i d’aquí cada comunitat escollirà el subtema. Enguany, des de les reunions de delegats es va escollir que la temàtica de l’escola serien les olimpíades. 

A la comunitat de xics, concretament les classes de les guineus i les genetes, ens vam posar d’acord per anar de ciclistes per carnaval. Conjuntament, vam fer el disseny de la disfressa, vam pensar quins elements construiríem a l’escola i quins portaríem de casa. Durant el procés d’indagació vam tenir l’oportunitat, fins i tot, d’entrevistar via meet a un antic corredor de curses ciclistes, Juan Antonio Flecha, i a l’aula vam tenir algun dels seus trofeus o el mallot amb el qual va córrer les seves últimes curses. 

També vam tenir la sort que ens va regalar una foto seva signada i ens va deixar un munt de revistes de ciclisme. 

Moments de vivències tan reals i vivencials com aquests fan que la indagació agafi sentit i força. Cal destacar el missatge que va transmetre el ciclista quan tots els infants li preguntaven pels trofeus obtinguts: – “El més important de tot a la vida és la constància, l’esforç i no rendir-se per allò que voleu aconseguir. Hem de gaudir de tot el que fem i sentir-nos satisfets. L’important no és guanyar, sinó fer allò que realment volem fer i gaudir-ho.”

Una vegada feta l’entrevista i observades amb atenció les fotografiesreals de les revistes, vam posar fil a l’agulla en el disseny de la disfressa. Generalment, les persones que practiquen ciclisme porten el bidó d’aigua a l’esquena, en una butxaca del mallot. Com nosaltres no portarem mallot, els infants han decidit que es volen fer un cinturó, entre altres complements, per poder portar l’ampolla decorada.

Per construir el cinturó necessitarem tres rectangles de diferents mides; l’un servirà per fer el perímetre de la cintura i els altres dos per fer la butxaca on hi ha de cabre el bidó. 

En aquest moment entra en acció un procés matemàtic que les mestres plantejaran a l’alumnat de la classe de les guineus i les genetes de la comunitat de xics.

Per fer el cinturó necessitem saber la mida d’amplada perquè la llargada ja la sabem, que és la de la nostra cintura. Tot i així, es proposa als infants d’i3, i4 i i5 que trobin l’amplada i com ho podem fer per saber la mida necessària. Aquí es planteja el repte. 

A la classe de les genetes la mestra disposa material per mesurar i deixa que la conversa flueixi. Tots els infants comencen a cavil·lar i a provar com ho poden fer per trobar l’amplada. Cadascú diu la seva hipòtesi i, entre tots van construint el pensament i van trobant la manera d’arribar al resultat. La idea d’un es complementa amb la idea de l’altre. El paper de la mestra és acompanyar la conversa amb noves preguntes partint de les aportacions dels infants, ja que tot el que van dient és fruit del seu pensament i totes les hipòtesis ajuden a avançar. A mesura que van expressant-se van comprovant manipulativament amb les eines de mesurar totes les seves expressions. D’aquest procés de conversa exploratòria, a l’escola en diem el patró d’actuació.

Arriba un moment que sembla que la conversa no avanci, ja que la tendència de tots els participants és mesurar la llargada del cinturó i no s’adonen que aquesta dada ja la teníem. El debat que va sorgint és molt enriquidor. L’alumnat de la comunitat de xics està realment entusiasmat; s’escolten, aporten informacions noves, es van ajudant, fa 10 minuts (que …) d’intensa conversa …

La mestra, això no obstant, segueix sense donar-los la manera de trobar la solució i llença a l’aire una idea: – “Penseu que podeu girar les peces i les eines les vegades que necessiteu…”

Alerta! Amb aquesta frase en Gerard fa un clic i diu: – “Ja sé perquè no ens surt la mida! Hem de fer-ho així” (assenyalant l’amplada de la tira amb els seus dits).

Prendre mides amb les mans també ens pot servir. Aquí iniciem una conversa de si els cinturons sortiran iguals si fem servir les mans i els dits per mesurar. Parlem dels pams i observem que cadascú té el pam d’una mida diferent. La Queralt aporta la idea que seria millor fer servir una eina de mesurar i tothom hi està d’acord.

Fent aquest cinturó de ciclista, entre altres coses, hem après que el rectangle té dos cantons llargs i dos de curts. Els cantons curts són l’amplada que volem del cinturó. Ens ha sortit que el cinturó mesurarà 5 centímetres d’ample. L’èxit de la conversa, de saber estirar el fil i acompanyar les idees dels infants han fet que els mateixos nens i nenes hagin trobat la manera de resoldre el problema matemàtic que la confecció de la disfressa els havia plantejat.

Aquesta situació d’aprendre sorgida de la necessitat real de mesurar una tira de goma eva per la confecció del cinturó per la disfressa fa que l’aprenentatge sigui significatiu i que l’alumnat de xics, pugui, en la seva mesura, iniciar-se en el pensament matemàtic i cercar en l’àrea d’estudi la solució per comprendre i resoldre problemes reals de la vida quotidiana. Quan els aprenentatges són vivencials esdevenen més significatius.